Panoràmica de Pratdip
El Poble

Història

Coneixem Pratdip

Panoràmica de Pratdip

Pratdip és conegut per la gent de la rodalia i del mateix poble com "El Prat". Segons Coromines, aquest topònim té origen preromà.

La població va pertànyer des del primer moment a la Baronia d'Entença i després al Comtat de Prades, seguint les vicissituds històriques d'aquest comtat, com totes les poblacions que l'integraven. Aquest fet sembla ser que provocà una certa dependència de Tivissa perquè hi mantenia alguns drets el bisbe de Barcelona.

Les primeres referències documentals es troben a les butlles del papa Anastasi IV, l'any 1154, i de Celestí III, l'any 1194.

A l'exterior de l'església hi ha una pedra sepulcral de jacobus de Carcassona, amb la data de 1238.

Durant el primer terç del segle XIII, el poble fou atacat i saquejat per Pere dels Arcs, en les seves lluites de facció.

En dotar l'Hospitalet de l'Infant, en el segle XIV, li foren adjudicades les aigües de Pratdip que confluïen al riu de Llastres. A més, l'Hospitalet tenia a Pratdip un molí de farina i d'oli i drets sobre el forn de pa, sobre els fruits i sobre el mateix poble. El 1460 foren permutades part de les rendes de l'Hospitalet per drets damunt les rendes del castell, lloc i terme de Pratdip.

A la fi del segle XVII, les arnes eren una de les principals fonts d'ingressos, ja que es dictaren tretze ordenacions, establint el regiment de la cria d'abelles. També la ramaderia era aleshores força important.

Durant el segle XVIII, es fa evident un fort progrés econòmic i demogràfic. Però el fet més important en aquest segle fou la pèrdua per part de Pratdip del plet que mantenia amb Mont-roig per la possessió de "Les Planes". Pratdip argumentava que les havia rebudes de Guillem d'Entença el 1301, i que l'any 1303, Jaume II declarà que pertanyia als d'Entença, en feu del bisbe. Una sentència de 1437 dividia els emprius de La Plana, entre els dos litigants; una altra de 1604 atribuïa la partida a Mont-roig, respectant, però, els emprius de Pratdip, sentència confirmada el 1624 i el 1675. El 1686, l'arquebisbe i Mont-roig acordaren seguir la causa assolint finalment la sentència de 1787. Pratdip apel·là al rei de nou el 1804.

Durant la Guerra del Francès, el 1811, el coronel Iglésies hi sostingué un combat amb els francesos.

El castell fou utilitzat durant les guerres carlines com a fortí, amb un destacament permanent.

El 1846, el poble fou sacsejat per un fort terratrèmol que clivellà les parets de les cases i les del santuari de Santa Marina.

A les darreries del segle XIX s'explotaven mines de ferro.

Festes i costums

Celebra les seves festes el 8 de setembre i el 18 de juliol. Al juliol té lloc l'Aplec de Santa Marina. és creença que les noies que anaven a l'Aplec hi trobaven nuvi, com afirma la corranda: A Santa Marina vés-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs.

També, segons la veu popular, antigament les terres del voltant del poble eren habitades per una estranya mena d'animals anomenats dips (que és d'on ve el nom del poble). Sembla ser que eren una variant vampírica de gos. Es troben representats al retaule de Santa Marina i a l'escut del poble. Sobre aquesta llegenda vampírica dels dips, en Joan Perucho va escriure la seva novel.la "Les històries naturals".

Llocs d'interès

Vista de Santa Marina

Entre les construccions més notables que conserva el poble, cal destacar l'església parroquial de Santa Maria, de volta gòtica, amb absis i portalada romànics. Fou restaurada el 1959.

Hi ha restes del castell encimbellat damunt del poble. Es conserven també restes de les muralles, algunes dins les cases, i també restes de les torres. Una d'aquestes torres, la del Capet, amb l'arc del portal, era utilitzat com a presó.

Sota el castell hi ha el Molí de més Amunt que, segons la tradició, guarda enterrats els tresors d'un francès dins d'una pell de cabra. El molí té adossada una torre de defensa.

A uns 4 km. del poble hi ha l'Ermita de Santa Marina, edifici gran, voltat de xiprers, vora el qual brolla una font. Té adossades tres o quatre cases, antigues hostaleries, existents ja en el segle XIX. El 1918 es construí un balneari que s'intentà explotar sense èxit.

També són notables la Cova de Pratdip, de 30 metres de fondària, i l'avenc de la Muntanya Blanca, de 31 metres de fondària.

(Text extret de la Gran Enciclopedia comarcal de Catalunya)

Dissenyat i desenvolupat per Logo Tridenia
Validaciones