El Poble Àuca de Pratdip
De sempre tot era verd,
la terra y l'aigua, tot net.
Envoltat d'altres muntanyes,
poblar de bèsties estranyes.
I al bell mig de la clotada,
un turonet hi surava.
Teixons, esquirols i anguiles,
senglars, perdius i cabrides.
De la coma fins al cim,
perfum de bolets sentim.
Fonts abundoses i fresques,
qui mai més ha vist seques?
Els primers ibers passaren,
bones coves que hi trobaren.
Restaren espaordits,
en veure el prat ple de dips.
Després vingueren Romans,
amb lleis i espasa a les mans.
De Tarraco amb una creu,
cristianitzaren arreu.
Vinya planten a trompons,
del Llastres a Monredon.
Dels Gots no en sabem gran cosa,
als nadius feien prou nosa.
Ja entrada l'Edad Mitjana,
el Prat enceta la fama.
Els àrabs del rei de Lleida
amb l'aiguafan bona feina.
Un senyor de creu al pit,
el seu castell ha bastit.
Onofre de Dip manava,
a son grat eixa contratada.
La baronesa d'Urpí
rebé el castell de Prat Dip.
D'Alamanda, Berenguer,
en fou el nou hereter.
Un gran comtat es congria
amb Falset, Marsà i Tivissa.
La baronia d'Entença
ateny una gran potància.
A la plaça de l'Esglesia
l'Infant Guillem hi fa festa.
Regala a l'Hospitalet
l'ús de l'aigua a ple dret.
Diuen que la font Sendrosa
que brolla al fons de la Dòbia.
Morts i vampirs anuncia
que ompliran la rodalia.
Demanen benevolença
per viure sense temença.
A una verge alexandrina,
basteixen formosa ermita.
Un doll d'aigua cristal·lina,
fa sorgir Santa Marina.
El segle quinzè arribat,
la pau comença a fer estat.
El castell que el clos corona
l'hereta el Duc de Cardona.
La muralla de la vila
al segle setzè perd vida.
Pels colls del Prat fan drecera,
per lluitar contra Cabrera.
Un cop vençuts els carlins,
del castell en fan bocins.
Passat el segle dinou,
al Prat bufa un aire nou.
A la dècada dels vint,
llum, telèfon hi fan niu.
Passà la guerra dolenta
com una mala tempesta.
I avui cantem de bon grat:
Visca la gent del nou Prat.
-
Crèdits
- Lletra: Josep Sanz Espelta
- Dibuix: Anna Carrero-Blanco
- Editor: Jesús Sirisi Escoda