Santa Marina Àuca
Patrona de Pratdip
Ella es diu Marina...
nascuda a Alexandria.
L'enviaren a estudiar
i aixi poder-se formar.
En morir la seva mare,
sols li resta el seu pare.
El pare després de pensar
decideix el món deixar.
Per Marina preocupat
amb la filla n'ha parlat.
Al no haver-hi lloc per noies,
hàbit de monjo, sens joies.
Els dos amb un cor fervent
volen entrar en un convent.
Vencent el mal amb amor
rep el dolor amb fervor.
Ja que el dolor és compartit
té el cor esponjat, guarit.
Déu, donant-se es fa "Pare",
Marina, es fa "Frare".
Viu sempre en comunitat,
i en cada Germà hi veu l'Amat.
Més val una bona paraula
que el millor present a taula.
Fra Marino viu content
servint bé tot el convent.
El convent és un gran do
per trobar-se amb el Senyor.
Viu amb gran esperança
molt fidel a lloança.
Déu va fent la seva obra
en Marina que a Ell li s'obra.
No tenir, ni posseir,
sí donar-se per gaudir.
Alhora pren l'aliment...
ho fa tot... sòbriament.
Al conversar: suaument
poques paraules, dolçament.
Marina és calumniada,
per una noia malvada.
Per amor al Crucificat
abraça Déu de veritat.
Té fe en Jesús, Fill de Déu
i és constant portant la creu.
Va doncs davant l'Abat
amb molta humilitat.
Fra Marino es va morir
la "verge" va descobrir.
De gràcia plana de zel,
sa ànima se'n pujar al cel.
També a tú t'ha trobat,
Santa Marina del PRAT.
-
Crèdits
- Lletra: Jesús Sirisi Escoda
- Dibuix: Benetes de Montserrat